Testimonis
-
Aproximadament uns 15 dies abans de donar a llum una amiga meva em va oferir l’acompanyament d’una doula en el meu curt prepart, part i postpart. De seguida em va encantar la idea i vaig acceptar així que em va posar en contacte amb la Laia.
M’atreia molt la idea d’estar acompanyada durant alguns moments durs que sabia que podien arribar. Aquest embaràs no era el meu primer, era el segon, i l’experiència del primer ja m’havia posat en guàrdia de moltes coses…
La Laia va arribar a la meva vida tranquil·la, pausada i molt atenta a les meves necessitats. De seguida vam connectar i vam xerrar sobre molts aspectes relacionats amb el nou naixement. Els sols fet de parlar detingudament sobre mi i sobre els canvis que comportarien l’arribada de la persona que creixia dins meu ja va fer que m’adonés que hi havia algunes coses que valia la pena tenir controlades i posar fil a l’agulla. Alhora, també em vaig adonar que moltes ja les tenia presents i que havia après dels meus errors i del camí passat. Vaig ser més conscient de què la meva segona filla no m’enganxava tant d’imprevist com la meva primera amb qui vaig patir molt la solitud i les pors de la inexperiència. Aquesta segona vegada ja vaig ser capaç de demanar ajut i de tenir organitzat el meu entorn per rebre el suport necessari per no fer front sola a situacions que em poguessin desbordar.
La Laia va saber donar-me molt suport durant el curt prepart. Vaig patir situacions que em van superar i m’havia donat prou confiança com per poder-la trucar i poder xerrar tranquil·lament. La seva escolta atenta, la seva mirada de comprensió em van donar moltes forces per poder tirar endavant amb els meus propòsits.
La meva filla i jo vam viure un bon part i vaig aconseguir relativitzar moltes situacions que en un altre moment m’haguessin atabalat una mica. La Laia va ser una de les primeres persones a qui vaig comunicar la nova arribada.
L’arribada a casa va ser molt fàcil amb la meva filla petita ja que és calmada, tranquil·la i no necessita una atenció molt constant. Això em va facilitar moltíssim l’adaptació de la meva primera filla als nous canvis i de seguida em vaig adonar que realment tenia la situació “ideal” per poder fer créixer a les dues.
L’alletament també va ser fàcil i malgrat que va néixer petita, de seguida, va anar guanyant el pes a una molt bona velocitat a la vegada que les hormones de l’enamorament aconseguien el seu objectiu.
La Laia em va visitar un parell de vegades a casa, abans de saber que tenia una infecció a la matriu, i vam poder parlar –ne de com havia anat el part i de com em sentia. La calma que tenia i que m’havia donat la meva segona filla va començar a deixar entreveure ja en la primera visita que potser no seria tant necessària la seva presència com ens podíem haver pensat. Cap al final de la segona visita la Laia, molt assertivament, em va demanar si considerava oportuna la seva presència. Vaig agrair molt la seva valentia per demanar-m’ho i vaig contestar-li que no amb la mateixa sinceritat que fins al moment m’havia brindat.
La Laia va aparèixer amb molta calma i molt atenta a les meves necessitats i va marxar amb la mateixa calma i donant resposta, una vegada més, als meus desitjos.
Va saber acompanyar-me quan ho vaig haver de menester i va saber retirar-se quan també va notar que la seva presència com a doula no era necessària. Li estic molt agraïda per la feina feta i per l’acompanyament tant acurat i exquisit que m’ha brindat així que només em queda per donar-li un gràcies molt sentit i proper.
Gràcies,
-
L’experiència amb la Laia Balmes ha estat molt enriquidora. Però començaré pel principi…
Farà un parell d’anys que vaig sentir per primera vegada la paraula doula. Va ser amb el grup de mares de llet de Vic, on resulta que un parell d’elles ho eren. Però no va ser fins fa unes tres setmanes, a principis de juliol que aquesta paraula va tornar misteriosament cap a mi: jo sortia de comptes el 9 de juliol, i tot i ser un tercer fill, la por i la incertesa m’havien tornat a sobrepassar, com a les altres dues vegades.
Per això vaig decidir posar-me en contacte amb la Laia, sense saber ben bé, si haig de ser sincera, en què consistia tot plegat.
Ara que ja hem tancat aquesta etapa, puc dir que la trobo a faltar…i molt. I això deu ser bona senyal, perquè des que no ens veiem que cada dia hi penso unes 4 o 5 vegades amb les ganes de comentar-li quelcom o de demanar-li algun consell.
La Laia m’ha escoltat, i molt. He pogut compartir allò que he volgut, he pogut demanar-li l’opinió i, mica en mica, sense adonar-nos-en ha anat entrant a casa meva, d’una forma més profunda que quan ho va fer el primer dia.
Els seus ulls grossos han estat molt atents als meus sentiments, a les meves pors, frustracions i també alegries. He tingut la confiança de parlar de tot i de tothom, i m’he emportat consells que qualifico de molt valuosos. Com el de la trobada prèvia al part en què em comentava si parlava gaire amb l’Aniol, fet que em va semblar descabellat en trobar-se dins la meva panxa, però que em va ser de gran utilitat el dia del part, en què gràcies a una conversa secreta, profunda i silenciosa que va passar desapercebuda a la resta dels assistents, es va decidir a néixer.
La Laia no ha tingut cap problema en parlar-me dels seus, de les seves experiències i vivències personals, fet que m’ha ajudat a no sentir-me tan sola, però crec que ho ha fet sense adonar-se’n, perquè ho sent així, perquè ho viu intensament, perquè li agrada…tinc la sensació que ha nascut per fer això…s’hi troba bé, i fa sentir bé als altres…amb la seva calma, tranquil·litat, empatia i aprovació.
Gràcies Laia, tal i com deia al principi, estic contenta i satisfeta, i llàstima que s’hagi acabat, però aquesta experiència la duré sempre amb mi…i a tu també!